Sempre he estat una mica tafanera... suposo que per això em vaig dedicar a la ciència, per encaminar aquesta curiositat d'alguna manera més útil que la simple xafarderia.Quan vaig començar en el món dels blogs va ser també motivada per aquesta curiositat. Era molt atractiu descobrir diverses maneres de pensar des de l'anonimat. Entrava, mirava, sortia en silenci. Observant el món des d'una escletxa...
Però un dia em va sorprendre un altre ull observant des del mateix forat. I llavors, vermella com un tomàquet, em vaig adonar que en el moment que vaig començar a escriure el meu propi blog em vaig convertir en possible objecte d'observació.
No m'imagino a qui li poden interessar les cabòries que surten del meu caparró, a part dels quatre amics que se les miren amb estima. Però si us fa somriure, reflexionar, tenir una conversa a l'hora del cafè o senzillament entretenir-vos dos minuts, jo em dono per satisfeta. Sempre sereu ben rebuts.
Per part meva, acceptaré el consell que em van donar i començaré a dir hola... Encara que passi una mica de vergonya, encara que no m'hi hagin convidat... Potser li puja l'ego, potser es ruboritza, però segur que el que hi ha a l'altre costat no es queda indiferent.
I per part meva res més, em quedo escoltant aquesta cançó, ideal per quan em pregunten quins plans tinc i jo no sé que respondre.
3 comentaris:
La sensació de ficar el nas en un foradet de l'ànima d'algú...
De vegades un somriure, de vegades una cella arrugada, de vegades un "quanta raó", de vegades una llàgrima... però sempre se sol escapar alguna cosa després d'un blog escrit més amb el cor que no amb els dits.
I sí... l'ego s'infla com la gola dun gripau en zel... jejejeje.
PD. La foto.... brutal!!!!!
Bon dilluns.
(fins ara)
Un gat tafaner davant el cau de la rata sàvia un impediment per sortir del cau???? Jejejeje... no coneixes la rata... això no és un impediment, és una provocació, o fins i tot un motiu!!
Apalins, fins el pròxim post.
Nyi-nyi-nyiiiii!!! (és el que crida una rata quan fa el fatxenda)
No et preocupis, encara et falta molt per arribar als meus nivells de "vermellor tomaquera"... i mira'm! Explicant les meves parides a qui tingui un moment (i prou paciència) per llegir-les.
Continua així i ja veuràs com l'univers t'ho compensa... amb uns quants bombers! jeje
Petonets i endavant! (m'encanta la foto!)
Publica un comentari a l'entrada