Molt sovint cometo errors---
Una ampolla i mitja de vi... una bona amiga...
els errors es converteixen en encerts (em sembla que aixó ja ho vaig dir en el seu dia..)
Es necessiten tan poques coses per ser feliç...
I un altre amiga em diu que em quedo enrere...
i jo no se que pensar... quan ets sents tan viu s'assembla tant a quan et sents buit... la resta del món et dóna igual
No em puc decidir entre aquestes dues cançons, així que us deixo triar... bona nit!!!
17 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Tots cometem errors...
El que importa és saber-ne aprendre alguna cosa i treure'n profit. Encara que sembli contradictori, equivocar-se és el camí per anar creixent i millorant.
Jo no penso que et quedis enrere...això no és cap carrera: la felicitat no és un destí, és el trajecte. Una frase que m'agrada molt i comparteixo plenament.
I, per acabar, deixem-nos de sentimentalismes i filosofades. El punt més important de tots: "les penes, amb vi, gairebé no són ni penes..." jeje!!
Petonets!
sip, estic totalment d'acord. La gent que es posa en la vida dels altres hauria de gaudir més de la seva!!
I donem gràcies a aquella gran persona que va deixar fermentar un suc de raïm jajajaja
Moltes gràcies guapa!!
PD: suposo que ja has vist l'error del post jajajaja era molt difícil triar una cançó, pots votar la que més t'agradi jajajaja
Doncs... no sé quina votar, les dues m'agraden igual! jaja
Fermentació del raïm, quin gran invent! :-)
Cometre errors és una de les poques coses imprescindibles en aquesta vida...
I un error no necessita res per convertir-se en un encert...
Darrera un error sempre hi ha un encert, encara que petit, amagat i tímid.
Apalins, bon dijous i fins demà-passat??
jajaja quin dimarts!! encara ric ara!!!
La conclusió: hi ha qui ho anomena serendipia, jo en dic univers...
Publica un comentari a l'entrada