Em podeu dir:
pixapins...
camacu...
de Can Fanga...
xava...
però quan deixo enrere l'asfalt i em planto enmig de la natura, inspiro ben fort i exclamo:
"això és aire pur!!!"
(no ho puc evitar)
12 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Doncs perquè el pròxim cop que el deixis enrere no t'atreveixes a fer unes passes més i fas que tot l'asfalt caigui horitzó avall i no torni??
Por? Mandra? Rutina? Urbanitis?
Apalins, bon cap de setmana!!!
En el meu cas és urbanitis total i crónica i molt possiblement, mal que em pesi, incurable :P
PD:espero no fer unes passes de més aquest cap de setmana, que llavors seré jo la que no torni enlloc de l'asfalt hahaha. Bon cap de setmana!!!!
No l'entendré mai l'urbanitis...
És el problema de patir urbanitofòbia.
Bon cap de setmana "girl of the city"!!!
Publica un comentari a l'entrada