Avui no podia sortir de la meva habitació...
No us penseu pas que m'ha agafat un atac d'agorafòbia, ni molt menys! Els que em coneixeu ja sabeu que tinc experiència en quedar-me tancada als llocs. Senzillament se m'ha trencat el pany de la porta i com que jo no sóc un fantasma ni tinc poders de super herois (tal com es pensen alguns membres de seguretat de l'edifici on treballo) us podeu imaginar el problema.
En un primer moment no m'ha semblat mala idea... tinc Internet, tinc llibres, tinc música, una pila de feina per llegir, un llit per reposar... podria passar les hores plàcidament! Però a mesura que passaven els minuts m'he adonat que la meva habitació era insuficient per cobrir les meves necessitats bàsiques (!) i m'he començat a preocupar.
La primera opció que he pensat ha estat trucar els bombers, però tenint en compte el meu glamurós aspecte recent llevada seria perdre la oportunitat de fer realitat una de les meves fantasies i això si que no podia ser!!
La segona opció ha estat demanar ajuda a Déu.... No al Déu de tots, sinó a un que tinc més a prop amb nom i cognoms... però he decidit que el preu a pagar pel favor podia ser massa alt!
Així que al final he decidit sortir pel balcó... podríeu pensar que aquest fet no té cap merit perquè el meu balcó comunica amb el menjador però heu de recordar que a l'edifici del davant està atapeït d'obrers en plena efervescència primaveral. A més, com que encara no hem convertit el balcó en el nostre petit paradís, he hagut de saltar per damunt d'una bicicleta, una taula, una tumbona i el cadàver d'una planta.
Per sort, no ha tardat en veure'm una companya de pis que amablement m'ha obert la finestra del menjador i he pogut donar per acabat el meu particular espectacle matinal, molt a contracor del públic que havia captat.
En fi, la conclusió més important a la que he arribat al final del dia és que es pot aprendre bricolatge per telèfon (gràcies papa!!)
I un consell, quan tanqueu la porta deixeu les coses enllestides, no sabeu mai quan podreu tornar!
Bon dimecres!!
6 comentaris:
Davant dels problemes, l'univers et dóna opcions:
a) Si decideixes trucar els bombers, avisa'm abans i fem una tancada col.lectiva. Segur que n'hi ha per totes...
b) Si decideixes trucar a Déu... ja explicaràs què tal ha anat, com fem amb Física o Química (gran sèrie intel.lectual). A més, em sembla que tens experiència en quedar-te tancada amb ell, així que no dubto de la teva capacitat per sobreviure...
Donem gràcies a l'univers!jeje...
Un petó! ;-)
Estava tractant d'imaginar la situació...
Tu acabada de llevar fent una espècie de gimcana pijamística pel balcó mentre els operaris de l'edifici del davant gaudien de l'espectacle....
Els teus matins sempre són així?
Apalins, bon dimecres!!
Sempre és bo començar el dia d'una manera diferent!
Per sort o per desgràcia (encara no ho tinc clar) els meus matins no tenen tanta acció, però sempre tinc quelcom per explicar ;P
I Magrat, pots estar segura que Déu el podem compartir, però en quant als bombers... tu ja has tingut les teves oportunitats!!!
Només afegir que la meva aventura és una escenificació perfecta de la dita:
"Cuando una puerta se cierra se abre una ventana"
Així que si la cosa contínua hauré de crear la secció "Dites i Fetes" hahahaha
Només et diré una cosa: NO. Déu no el podem compartir. En aquest sentit sóc atea a ultrança.
jeje...
osti... ara veig que encara no t'havia escrit res...
la veritat és que l'experiència degué ser esfereïdora. això de no saber com fotre-ho per sortir d'un lloc és una meeerda (això t'ho pots agafar en sentit figurat, que en aquest cas es sóc una mica experta).
però realment el que m'ha agradat d'aquest post és l'oportunitat que m'has donat de corroborar una altra vegada que els 80 van fer molt de mal. impresssssssionant el video. de museu.
unabraçada!!
Un petit break de 24 hores el podreu suportar, no??? Jejejejeje
Per cert... ja em començo a saber la història de l'atrapada de memòria... ehem ehem...
Vagi bé!
Publica un comentari a l'entrada