10 d’octubre del 2010

Un conte de diumenge

Avui ha anat a parar a les meves mans el llibre "Las tres preguntas" de Jorge Bucay. Sembla una broma de l'univers, perquè l'he obert per fullejar i m'he trobat aquest conte, Los 6 mineros.
El conte explica la historia de 6 miners que s'han quedat atrapats en una mina. Són experts, i saben que els queden poques hores d'aire, unes 3 hores... 3 i mitja a molt allargar. Per això decideixen estalviar el màxim d'energia, apaguen les llums i s'estiren al terra.
Només un d'ells porta rellotge, i cada dos per tres, els inquiets miners pregunten quan temps ha passat. Veient l'angoixa que això provocava, el cap dels miners va ordenar que només el miner amb el rellotge controlés l'hora, i els anés avisant cada mitja hora.
Complint amb les ordres, el del rellotge controlava el temps. I quan la primera mitja hora va passar ell va dir: "ha passat mitja hora". Es va sentir un xiuxiueig i l'angustia es va apropiar de l'aire.
El del rellotge es va adonar que a mesura que passés el temps, seria cada cop més terrible comunicar-li als companys que el minut final s'acostava. Sense consultar a ningú va decidir que els altres no es mereixien morir patint. Així que el següent cop que els va comunicar la mitja hora, en realitat havien passat 45 minuts. No hi havia manera de notar la diferència, així que ningú va desconfiar.
Veient l'éxit de l'engany, la següent informació la va donar al cap d'una hora. I els 5 van creure que havien passat atrapats en total una hora i mitja. I així va seguir, a cada hora els deia que havia passat mitja hora.
A l'exterior, l'equip de rescat s'afanyava per arribar als miners, però era difícil arribar abans de les 4 hores.
Van arribar a les 4 hores i mitja. El més probable era trobar els 6 miners morts, però 5 d'ells estaven vius.
Nomes un havia mort d'asfixia. El que portava el rellotge.
Em sembla que m'ha tocat dur el rellotge

Video

7 d’agost del 2010

Un any més, una mica diferent

Un any mes
Una persona menys
Un malson
Un pastís de xocolata
Un inici de vacances
Una tarda
Un colmado amb sorpresa subterranea
Uns vins
Uns formatges i algunes olives
Una per recordar vells temps
Una mirada nova
Una llibreta per estrenar
Un perfil amenaçador
Una caminada
Una crep de xocolata
Una llàgrima que s'escapa
Una frase coixa inacabada
Un GPS que li agrada anar a la seva
Una altra passejada
Un parell de cerveses ben guanyades
Un poliklin extranyament net
Un concert estupendu
Una companyia genial
Una groupie pixanera
Una+una+una+una signatures (i un altra de regal)
Un munt de gent canviant de vorera
Uns xurros de matinada
Una boira punyetera
Un bon despertar(?)

Ja en tenim 29 i seguim sumant...

Trio aquesta, però totes valen tant!!

http://www.youtube.com/watch?v=Bajskva64u4

16 de juliol del 2010

Sense paraules

29 de juny del 2010

Coses que no has de fer a la vida

Estic apuntada a una agéncia d'estudis de mercat per fer uns calerons extra quan es pot. Ahir em van trucar per realitzar una enquesta i la cosa pintava molt be...

Necessitaven gent que dominés internet, les xarxes socials, la blogosfera... és a dir em necessitaven a mi!
L'enquesta consistia en connectarme una hora cada dia durant 3 dies a un blog, i em donaven 90 euros per la cara!!!

Pero vet aqui que jo tinc un problema: no se deletrejar!!! Em poso nerviosa, m'embarbusso, les connexions neuronals no em funcionen i despres passa el que passa... Direu que no te res a veure una cosa amb l'altra, però no és així.

La cosa es que em van demanar el correu, i no entenien el domini GMAIL.COM, així que el vaig haver de deletrejar, i aquestes van ser les paraules escollides:

G de gigante
M de moneda
A de Aranjuez
I de Idiota (si, idiota, no se'm va ocorrer res més)
L de ja ni me'n recordo

Evidentment, no m'han tornat a trucar...

PD: a partir d'ara tindre un full amb un abecedari complet al costat del telefon


11 de juny del 2010

La gran temptació: el puchi puchi

Feia tant temps que no ho tenia a les mans que ja no em recordava d'una de les meves grans addiccions (d'entre les moltes que tinc!).

Avui he descobert a la feina un rotllo sencer de bombolles de plàstic!!!
No us podeu imaginar com m'agrada anar exclatant una a una les bombolletes i com m'arriba a relaxar el sorollet que fan.

La llàstima es que sempre s'acaba molt ràpid aquest petit plaer.
Per sort he trobat un invent que evitarà que em despedeixin a la feina per malgastar el material d'oficina... i es que tot ja està inventat (per cert, el nom no te desperdici...):