Els canvis formen part de la nostra vida, però sovint no me n'adono de l'efecte que una petita acció o decisió influeix en el futur fins molt més tard.
Aquest cop, però, en sóc ben conscient. Un canvi de feina és difícil d'obviar :P
A l'esquena porto una motxilla ben grossa de records, d'instants, de somriures i de llàgrimes, i una pedra ben grossa que espero deixar aviat a un costat del camí. Però és ben clar que no puc parar de mirar endavant i somriure perquè m'encanta el que veig.
Trobo molt a faltar els meus Charlies, però m'esforçaré a trobar-ne algun més per a qué s'uneixi a nosaltres. I si trobo alguna ceba doncs també la intentarem pelar!
Guardo molts moments que han quedat pel record:
-Mediterraneo del norte o Mediterraneo del sur?
-Brutaaaaaaaaaaaaaaaal!
-Som un clan
-Dimo dimo i més dimo
-Les cebes i els transparents, els charlies i snoopys, els germens (aixó no s'acaba mai...)
-Les múltiples formes, colors i hàbitats que pot adoptar un ésser viu
-La generació espontànea
-Quan no cal preparar labomojitos
-El jacuzzi del P2
-Ser mama pato
-Estar tancada en un ascensor amb Déu
-Jingle bells fins a la sacietat
-Paga l'autónoma!
-Quan un ratolí es converteix en catifa...
-La llibreta, la carpeta, la taula, la poiata, etc. per endreçar
-Pretty woman
-jefaaaaa!!! que faig?
-ça va, ça va, ça va, ça va...
-Entendre't per mirades
-Empatar i desempatar!
I ja n'anirem afegint més, perquè sino no acabaríem mai...
Moltes gràcies per acompanyar-me amb tants somriures. I encara té més mèrit si tenim en compte la meva adicció a tot lo freak en general. I com no, si us he de dedicar una cançó, només pot ser de de Jarabe de Palo
