Avui no podia sortir de la meva habitació...
No us penseu pas que m'ha agafat un atac d'agorafòbia, ni molt menys! Els que em coneixeu ja sabeu que tinc experiència en quedar-me tancada als llocs. Senzillament se m'ha trencat el pany de la porta i com que jo no sóc un fantasma ni tinc poders de super herois (tal com es pensen alguns membres de seguretat de l'edifici on treballo) us podeu imaginar el problema.
En un primer moment no m'ha semblat mala idea... tinc Internet, tinc llibres, tinc música, una pila de feina per llegir, un llit per reposar... podria passar les hores plàcidament! Però a mesura que passaven els minuts m'he adonat que la meva habitació era insuficient per cobrir les meves necessitats bàsiques (!) i m'he començat a preocupar.
La primera opció que he pensat ha estat trucar els bombers, però tenint en compte el meu glamurós aspecte recent llevada seria perdre la oportunitat de fer realitat una de les meves fantasies i això si que no podia ser!!
La segona opció ha estat demanar ajuda a Déu.... No al Déu de tots, sinó a un que tinc més a prop amb nom i cognoms... però he decidit que el preu a pagar pel favor podia ser massa alt!
Així que al final he decidit sortir pel balcó... podríeu pensar que aquest fet no té cap merit perquè el meu balcó comunica amb el menjador però heu de recordar que a l'edifici del davant està atapeït d'obrers en plena efervescència primaveral. A més, com que encara no hem convertit el balcó en el nostre petit paradís, he hagut de saltar per damunt d'una bicicleta, una taula, una tumbona i el cadàver d'una planta.
Per sort, no ha tardat en veure'm una companya de pis que amablement m'ha obert la finestra del menjador i he pogut donar per acabat el meu particular espectacle matinal, molt a contracor del públic que havia captat.
En fi, la conclusió més important a la que he arribat al final del dia és que es pot aprendre bricolatge per telèfon (gràcies papa!!)
I un consell, quan tanqueu la porta deixeu les coses enllestides, no sabeu mai quan podreu tornar!
Bon dimecres!!
